Autobiografia

Per desgràcia per a mi, vaig començar a llegir llibres a una edat avançada i quan llegia era per obligació. En la edat escolar me varen recomanar uns llibres que narrava les històries d´un xic de aproximadament la mateixa edat que jo tenia en ixe moment, "Manolito gafotas" de Elvira Lindo. Sino recorde mal, vaig llegir-me tres llibres de la seua colecció, perquè teniem moltes coses en comú i moltes coses que es narraven em feia molta gràcia.

Més tard quant vaig arribar a l´institut em vaig llegir "El relato de un naúfrago", un llibre que recorde que em va impresionar moltísim i en el cual, vaig sofrir com el mateix protagonista, en aquell pot improvisat en mig de l´oceà. En valencià el primer llibre que em vaig llegir va ser "El lledoner de l´home mort" de Toni Cucarella. una història plena de misteris i enigmes que tambè me va agradar prou.

Ja per el meu compter i sense que ningú me´l manara (sobretot a léstiu que és quant més temps lliure tinc) vaig llegir-me dos llibres que em varen marcar prou, varen ser "El niño con pijama de rayas" y "La ladrona de libros". Aquestos dos llibres tenen molta similitut entre ells, per aixó crec es que m´agradaren. Els dos llibres narren les històries de dos xics d´aproximadament la mateixa edat, durant el règim Nazi en Europa i encara que siguen dos històries diferents tenen moltes coses a vore. En els dos llibres també vaig anar al cine per a vore les películes ja que molta gent diu que quant te has llegit primer el llibre les películes no valen res i en les dues películes me vaig decebre un poquet peró tambe vaig recordar coses del llibre que me varen agradar.

L´últim llibre que vaig llegir-me va ser l´estiu passat i es deia " La sonrisa etrusca" de Jose Luis Sampedro. Me recomanà aquest llibre una persona que va ser molt especial per a mi i que coneixia perfectament la relació que tenia jo en el meu iaio i quant ell va faltar, me´l llegí i va ser una verdadera satisfacció llegir ixe llibre, perqué em va permetre recordar moltes coses del meu iaio.

Per a finalitzar en l´ultim any a la universitat me varen manar llegir-me un llibre en castellà el qual vaig elegir "La isla del tesoro" que es un clàssic que encara no m´havia llegit i "Revolting Rhymes" de Roal Dahl en anglés, els dos me varen entretindre i m´agradaren.

Actualment estic llegint-me "La sombra del viento" de Carlos Ruiz Zafón. D´aquest llibre no conec ningú que em haja parlat malament d´ell i tinc moltes espectacions, però ara mateixa el tinc un poquet apartat per falta de temps, aprofitaré estes pascues per a finalitzar aquesta obra.

En conclusió me considere un poquet realista a l´hora de llegir perqué m´agraden els llibres que compten históries reals del dia a dia que a cualsevol persona el pot ocorrer. M´agrada sentir emocions quant llig, riure, plorar... i sobretot tinc la sensació de llàstima quant note que un llibre que m´agrada se està acabant, mai vuic que s´acabe.