Dels gèneres visuals a l´aula de literatura: Proposta didàctica.

Quan vaig fer les pràctiques l´any passat, vaig tindre la sort d´escollir un centre situat a la localitat d´alcasser anomenat “9 d´Octubre”. Aquest centre entre els seus models d´ensenyança estaven les comunitats d´aprenentatge. Jo vaig estar en el tercer cicle de primaria més exactament al curs de primària. Els alumnes en aquells moments no tenien professor de mùsica perque estava de baixa i les tutores pensaren en utilitzar les hores que tenien al horari per a fer mùsica en fer un musical. Entre tots varen escollir fer el muscial de la pel·licula “Grease”.

Me va agradar tant la idea que per això la meua proposta didàctica va ser el Musical, ja que se pot treballar en les aules i a més aquesta forma de fer teatre combina ball, mùsica, diàlegs i cançons, aon tots el xiquets poden participar durant tot l´any assajant l´obra i al finalitzar el curs poden representar-la davant dels seus pares, amics, etc.

• La primera sessió serà precís que tots els alumnes veguen la pel·lìcula per a saber l´argument, com son els balls, escolten les cançons i reconeguen als personatges.

• Els diàlegs els pot facilitar els professors, i entre tots elegir els personatges.
• Les coreografies segurament que el professor/a d´educació fìsica pot tirar una mà i fins i tot deixar als alumnes que la seua imatginació ajude a fer balls o moviments que sempre tinguen a vore en la pel·lìcula.
• Es repartirà a tots els alumnes els diàlegs de tota la obra i cadascún es subratllarà les seus participacions, per a començar a estudiarles.
• l´Obra estarà divida per secuències i cada vegada que assajen, el faràn per secuències.
• Els alumnes tambè tractaran de ser ells qui decoren l´escenari a on és va representar l´obra.

Daquesta manera el xics i xiques en lájuda dels professors poden gaudir defer teatre i a més aprendre com és fa, parlar en pùblic, ballar, cantar i moltes més coses que segur ells aprofiten per a un fùtur.

Pel que fa la educació literaria els xics deuràn expossar el seu guió davant la classe per a que d´aquesta manera perda la por a parlar en pùblic i poc a poc pugan millorar en la seua oratoria davant de gent. A més poden visitar com a excursió algún musical per a que ells vegen com treballen els actors.

2ª Recomanació de lectura: "El bagul de les disfresses"

Reflexió de la 4ª Setmana d´Activitats Complementàries

Durant la 4ª Setmana d´Activitats Complementaries, hem realitzat primer al alula i després al carrer una activitat, amb l´objectiu de enllaçar la literatura en l´expresió corporal del nostre cos de manera lúdica i divertida.

Primer a l´aula, la mestra a la vegada que anava ficant diferents tipus de música i sorolls alternatius amb un reproductor, va començar a contar la historia de Dorothy Gale i a la vegada nosaltres teniem que ficar-mos en la seua situació.

Com si un tornado ens traguera del aulari, varem eixir a l´aire lliure. Ja en el carrer, i amb molt més espai que a l´aula, varem protagonitzar les històries que a Dorothy li ocurrien al Mago de Oz. Al principi varem fer coses com matar una bruixa, i per parelles fer-mos passarper estàtues o fer com si forem globus i estigueren unflat-mos. Després dividirem la classe en quatre grups i cada grup va representar una escena d´un conte tradicional, uns feren de la “caputxeta vermella” altres de la “Ventafocs” i nosaltres ferem “Els tres porquets” i jo vaig fer de vent que destruia les cases dels porquets.

A continuació dividirem el grup en dos i un grup tenia que fer de màquina de netejar vehicles i l´altre grup tenia que fer de vehicle, però ningú sabia que tenia que fer l´altre grup. El meu grup com a vehicle férem un trenet i teniem que passar per el tunel de llavat i despés canviar les tornes. Per últim, dividits en quatre grups, varem tindre que escenificar un electrodoméstic o un aparell eléctric en funcionament i nosaltres ferem una màquina que trau joguets en les fires. Quan acavàrem, el mateix tornado que ens havia portat al pati ens va tornar a l´aula, a on varem fer un exercici de relaxació.

Aquesta activitat em va pareixer una de les millors sessions que he donat a la universitat i crec que pot servir-me com a futur docent per a fer volar la imaginació dels alumnes d´una forma lùdica i divertida

Els gèneres literaris: definició i utilitat didàctica

Els gèneres literaris: definició i utilitat didàctica.

1.1 ¿Qué són els gèneres literaris?

Es denomina gènere literari a cada una de les classes en què es dividixen els textos literaris, escrits pels autors amb una finalitat determinada. Cada gènere literari comprén, al seu torn, altres subgèneres literaris.

Cada gènere té els seus trets característics:

Gènere líric: S'usa per a expressar sentiments i per a això, empra generalment el vers.

Gènere narratiu: S'utilitza per a presentar històries realitzades per personatges que poden intervindre per mitjà del diàleg. El narrador compte la història i per a això pot utilitzar distintes formes d'elocució, açò és, la narració, la descripció, l'exposició o l'argumentació.

Gènere dramàtic: És aquell destinat a ser representat davant d'uns espectadors. Els personatges intervenen sense la mediació de cap narrador, seguint les indicacions sobre vestuari, gestos, moviments, etc. que contenen les acotacions del text teatral."

Subgèneres literaris:

subgèneres literaris són cada un dels tipus de textos que s'inclouen en els anteriors gèneres assenyalats, caracteritzats perquè tots tenen trets comuns del gènere a què pertanyen."

Els principals subgèneres són els següents:

• Subgèneres lírics:

Cançó: poema de tema amorós.

Elegia: poema en què es plora la mort d'un ser volgut.

Oda: poema que tracta un tema seriós i elevat.

Sàtira: poema utilitzat per a ridiculitzar a algú o a quelcom.

Ègloga: poema extens amb temes de la naturalesa i ambient pastoral.

• Subgèneres narratius:

Conte: narració breu amb pocs personatges i amb el temps i espai escassament desenrotllats. Novel·la: narració més extensa i complexa que el conte on apareix una trama complicada o intensa, personatges sòlidament traçats, ambients descrits detalladament, amb la qual cosa es crega un món autònom i imaginari.

Poema èpic: Relata les gestes heroiques amb el propòsit de glorificar a una pàtria. Per exemple, L'Eneida, de Virgili.

Cantar de gesta: Poema escrit per a exalçar un heroi. Per exemple, el Poema de Meu Cid.

Romanç: Poema epicolíric usat per a narrar gestes o fets d'armes.

• Subgèneres dramàtics:

Comèdia: Desenrotlla conflictes divertits i amables, amb personatges pertanyents al món de la normalitat.

Drama: Els personatges lluiten contra l'adversitat, que sol causar-li gran dany. Poden intervindre elements còmics i llavors presa el nom de tragicomèdia.

Tragèdia: Presenta terribles conflictes entre personatges d'alt llinatge -reis, herois- que són víctimes de terribles passions que els porten a la destrucció i a la mort.

Altres subgèneres dramàtics: l'acte sacramental, l'entremés, el pas, el melodrama, etc.

1.2 Gèneres literaris com ferramenta d´aprenentatge

Per mitjà dels gèneres literaris, l'alumne enfronta una complexa activitat cognitiva de construcció de significats i d'atribució d'interpretacions, de reconeixements d'elements, de formes i de relacions.

A més, el gènere literari suscita que es produïsca l'aprenentatge a través de la interrelació del saber, de coneixements i vivències culturals i de la interacció dels distints blocs de coneixements lingüístics, pertinents per al desenrotllament d'una sèrie d'habilitats, entre elles comunicatives i pragmàtiques.

El prestigi relacionat a la utilització del gènere literari en les classes d'E/LE ja no és consens entre els professors, però hui la qüestió no està relacionada al prestigi sinó a la funcionalitat formativa de l'ocupació dels materials literaris.

A més, es tracta molt més d'un problema de formació explicat pel fet de que els alumnes no solen posseir els instruments necessaris per a treballar amb els gèneres literaris en classe, ja que la formació acadèmica de la universitat els enfoca a fer més anàlisis literàries i menys anàlisis lingüístics de gèneres literaris, la qual cosa limita el seu ús en l'escola.

WEBGRAFIA

http://recursos.cnice.mec.es/lengua/profesores/eso2/t1/teoria_5.htm

http://comprofes.es/sites/default/files/slides/de_castrorodrigues_souza_e_souza_leticia_joaquina.pdf

Resum del llibre "Estàs com una moto" de Pasqual Alapont

Reflexió de les trobades d´escoles en valencià

En la Universitat de Valéncia, a la facultat de magisteri, es realitzen unes setmanes complementaries per als alumnes. Durant aquestes setmanes, la universitat prepara unes activitats relacionades en la nostra formació con el fi de complementar amb activitars algunes asignatures. Es realitzen cuatre durant el curs académic i alguns profesor aprofiten aquestes activitats per a recomanar al alumne a que assistiga a les que ells creguen convenients.

En aquesta tercera setmana complementaria, en la assignatura de "Formació Literaria" es proposà l´ activitat de les trobades d´escoles en valencià. Aquesta activitat es feta per una mestra de la universitat anomenada Rosa Giner i realment és una activitat molt recomanables per als estudiants de magisteri que estan formant-se per a ser futurs docents.

Rosa començà fent una breu introducció al voltant de qué són aquestes trobades i la importància que té a la nostra comunitat la nostra llengua. Lestrobades són festes per la llengua lúdiques i reivindicatives que visualitzen l´autoestima lingüística i reclamen als responsables institucionals que facen del valencià la llengua pròpiai oficial d´ús normalper a tots i per a tot. L´activitat va consistir en que tots els que estiguen interesats poden acudir a les trobades i realitzar activitatsper als xiquets en representació de la Universitat de Valéncia. Les trobades es realitzen a diferents punts de cada comarca i cadascú sol anar a la que tinga més prop d´on viu.

Jo encara no he tingut oportunitat d´anar a cap trobada d´escoles en valencià peró gracies a aquestes activitats sent que com a futurs docents tenim que estar informats de les trobades i ajudar a que el nostre idioma siga estant en les nostres aules i que cada vegada siga creixent el col·legis en valencià.

Açí la informació de les próximes trobades a la nostra comunitat.

https://www.youtube.com/watch?v=w2KfNPtQwts

Autobiografia

Per desgràcia per a mi, vaig començar a llegir llibres a una edat avançada i quan llegia era per obligació. En la edat escolar me varen recomanar uns llibres que narrava les històries d´un xic de aproximadament la mateixa edat que jo tenia en ixe moment, "Manolito gafotas" de Elvira Lindo. Sino recorde mal, vaig llegir-me tres llibres de la seua colecció, perquè teniem moltes coses en comú i moltes coses que es narraven em feia molta gràcia.

Més tard quant vaig arribar a l´institut em vaig llegir "El relato de un naúfrago", un llibre que recorde que em va impresionar moltísim i en el cual, vaig sofrir com el mateix protagonista, en aquell pot improvisat en mig de l´oceà. En valencià el primer llibre que em vaig llegir va ser "El lledoner de l´home mort" de Toni Cucarella. una història plena de misteris i enigmes que tambè me va agradar prou.

Ja per el meu compter i sense que ningú me´l manara (sobretot a léstiu que és quant més temps lliure tinc) vaig llegir-me dos llibres que em varen marcar prou, varen ser "El niño con pijama de rayas" y "La ladrona de libros". Aquestos dos llibres tenen molta similitut entre ells, per aixó crec es que m´agradaren. Els dos llibres narren les històries de dos xics d´aproximadament la mateixa edat, durant el règim Nazi en Europa i encara que siguen dos històries diferents tenen moltes coses a vore. En els dos llibres també vaig anar al cine per a vore les películes ja que molta gent diu que quant te has llegit primer el llibre les películes no valen res i en les dues películes me vaig decebre un poquet peró tambe vaig recordar coses del llibre que me varen agradar.

L´últim llibre que vaig llegir-me va ser l´estiu passat i es deia " La sonrisa etrusca" de Jose Luis Sampedro. Me recomanà aquest llibre una persona que va ser molt especial per a mi i que coneixia perfectament la relació que tenia jo en el meu iaio i quant ell va faltar, me´l llegí i va ser una verdadera satisfacció llegir ixe llibre, perqué em va permetre recordar moltes coses del meu iaio.

Per a finalitzar en l´ultim any a la universitat me varen manar llegir-me un llibre en castellà el qual vaig elegir "La isla del tesoro" que es un clàssic que encara no m´havia llegit i "Revolting Rhymes" de Roal Dahl en anglés, els dos me varen entretindre i m´agradaren.

Actualment estic llegint-me "La sombra del viento" de Carlos Ruiz Zafón. D´aquest llibre no conec ningú que em haja parlat malament d´ell i tinc moltes espectacions, però ara mateixa el tinc un poquet apartat per falta de temps, aprofitaré estes pascues per a finalitzar aquesta obra.

En conclusió me considere un poquet realista a l´hora de llegir perqué m´agraden els llibres que compten históries reals del dia a dia que a cualsevol persona el pot ocorrer. M´agrada sentir emocions quant llig, riure, plorar... i sobretot tinc la sensació de llàstima quant note que un llibre que m´agrada se està acabant, mai vuic que s´acabe.